El Kirguizistan (en kirguís: Кыргызстан; en rus: Киргизия) és un estat de l'Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital n'és Bixkek.
Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 aC. L'Islam va arribar el segle XII i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876 l'Imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguesos van optar per emigrar a les muntanyes de l'Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de l'URSS sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, i en va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.
Romangué raonablement estable la major part dels anys 90, sota la direcció de l'antic president Askar Akàiev. La jove democràcia es mostrava com la més prometedora entre els estats de la regió (per exemple, pel que feia a la llibertat de premsa), però els darrers anys el règim ha estat acusat d'evolucionar cap a l'autocràcia i l'autoritarisme. A la primavera del 2005 una sobtada revolta forçà la sortida del país del president, i la seva renúncia, el 4 d'abril del 2005. S'obre una nova etapa política sota la direcció "provisional" de Kurmanbek Bakíev.
Els kirguesos forjarien la seva identitat sota la influència dels kazaks, dels quals es diferenciarien, entre altres coses, perquè els kirguesos practicaven tradicionalment una ramaderia de muntanya, amb desplaçaments de ramats molt més curts que els que feien els kazaks a les estepes.
La constitució de 1993 defineix la forma de govern com una república democràtica. La branca executiva inclou un president i un primer ministre. El parlament actualment és bicameral. La branca judicial comprèn una cort suprema, una cort constitucional, corts locals i un procurador general.
El govern interí està creant una nova estructura de govern per al país, i treballa per resoldre els problemes pendents de la constitució.
El 10 d'octubre del 2010 es van celebrar les que es consideren les eleccions més democràtiques del país. Els 5 partits que van entrar al parlament van quedar molt igualats.
La majoria del territori és de caràcter muntanyós (amb algunes muntanyes de més de 7.000 m d'altitud). Hi ha el segon llac de muntanya més gran del món, l'Issik Kul.
El clima varia força segons les regions, anant des del subtropical fins al continental però amb predomini de les baixes temperatures. Les grans inundacions de cada primavera fruit del desgel es cobren regularment vides humanes i modifiquen el paisatge del país.
Només les zones del nord són aptes per a l'agricultura. El Kirguizistan té, en canvi, dipòsits de minerals valuosos, com l'or, a més de reserves de gas i petroli.
És un estat amb un pobre desenvolupament econòmic, que requereix l'ajuda externa. S'està produint una lenta transició a l'economia de mercat, procés molt marcat per l'evolució política. Va ser el primer estat de l'antiga URSS admès a l'Organització Mundial del Comerç. La seva moneda es diu som.
La indústria es basa a processar productes agrícoles. La metal·lúrgia és un sector en expansió gràcies a l'abundància de minerals. Té uns bons recursos d'aigua, cosa que permet una energia hidroelèctrica barata per a les fàbriques i l'exportació dels excedents. Importa sobretot maquinària i productes químics.
Durant l'època soviètica fou promogut l'ateisme d'estat. Encara avui, tanmateix, el Kirguizistan és un estat secular tot i que l'Islam hi ha exercit una influència cada cop més notable en política.[4] Per exemple, hi ha hagut diverses temptatives de descriminalitzar la poligàmia, i també perquè els funcionaris viatgin a l'Hajj. El Kirguizistan és majoritàriament una nació musulmana sunnita, i s'adhereix a l'escola de pensament hanafista.[5] La gran majoria de la població és de fe musulmana, mentre que la majoria dels cristians són ortodoxos i n'hi ha alguns protestants. Hi ha també una petita comunitat de jueus.
Comentarios
Publicar un comentario